Fes-te soci del comerç de proximitat
El xiitake es un bolet amb un sabor més intens que els xampinyons. Aquest sabor salat, que s’assembla una mica al de la carn, en japonès es diu umami, i els fa populars en plats tradicionals vegetarians. Des de els països asiàtics s’han popularitzat en els anys recents a la cuina occidental.
És un bolet molt versàtil a la cuina que ens ofereix un amplíssim ventall de possibilitats. Podem fer-lo a la brasa o a la planxa o incloure’l en molts plats: sopes, cremes de verdures, cereals integrals, llegums, estofats, risottos, a la planxa, saltats i incorporats en amanides tèbies, empanades, coques de verdures, pastissos salats, masses per a croquetes o hamburgueses, barrejats amb algues o proteïna vegetal –com el tofu, el tempeh o el seitan–, amb verdures,… També se’l fa servir per a guisats tradicionals, com ara el fricandó, amb uns resultats espectaculars.
No es recomana menjar en cru. Hi ha persones sensibles al xiitake poc cuit.
Si bé la textura del barret és força suau, el peu pot ser més fibrós, especialment en els exemplars grans. Pot convenir, doncs, tallar el peu be arran i fer-lo servir per altres preparacions com ara cremes, salses, etc.
Pagès: Bolet ben fet
Origen: Montseny
Propietats/beneficis:
Fa més de mil anys que es cultiva aquest bolet al continent asiàtic i l’anomenaven “elixir de vida” perquè tenia fama d’allargar la vida. Treballs de recerca recents semblen demostrar que millora les defenses naturals de l’organisme, millora la resposta davant d’alguns tipus de càncer i abaixa els nivells de colesterol en sang, entre d’altres efectes.
Té un alt contingut en fibra alimentària, és ric en proteïnes i molt pobre en greixos. Són rics en proteïnes, cosa que els converteix en la ‘carn’ del bosc. Especialment quan són secs, es poden equiparar a la carn de vedella. Són relativament pobres en sucres simples, amb un índex glucèmic baix i una digestibilitat elevada, si se’n menja poc. Contenen una quantitat important d’hidrats de carboni complexos i fibra, indispensable per mantenir la salut de la microbiota intestinal. Redueixen els nivells de colesterol en sang i aporten a l’organisme gran diversitat mineral: ferro, fòsfor, seleni, potassi, zinc, manganès, coure o germani; aquest últim, fonamental en la prevenció de processos tumorals. Són baixos en calories i rics en aigua fisiològica, raó per la qual es fan malbé fàcilment; ideals, en quantitat moderada, en dietes de control de pes. Rics en oligoelements, vitamina C, ergosterol (precursor de la vitamina D, amb acció antiviral i antitumoral), provitamina A i grup B, especialment niacina i riboflavina, aquests tres bolets medicinals aporten també a l’organisme una gran varietat d’enzims i polisacàrids, especialment β-glucans, amb gran capacitat per combatre moltes afeccions i modular l’expressió dels gens en determinats tipus de càncer.
